La Dra. Teresa Mogas Amorós és catedràtica del Departament de Medicina i Cirurgia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Special Graduate Faculty, del Ontario Veterinary College a la University of Guelph (Canadà) i, des del 2018 també és Ambassador del Catalunya Convention Bureau. Amb una àmplia activitat docent i investigadora, actualment és Secretària del Board de la Association of Embryo Technology in Europe (AETE).

Dra. Teresa Mogas Amorós, el setembre de 2016 vas organitzar a Barcelona el 32th Scientific Meeting de la Association of Embryo Technology in Europe. Quins aprenentatges vas adquirir liderant l’organització d’un esdeveniment internacional d’aquestes característiques?

Em vaig adonar de la importància de tenir molt clar el plantejament inicial de com es vol organitzar un congrés per tal de que aquest funcioni bé. Des d’un bon principi, s’han de considerar les possibles expectatives i necessitats que poden tenir tant els/les ponents i congressistes, com els patrocinadors durant la realització de l’esdeveniment. Per aquest motiu, és molt important comptar amb un bon equip de gent en el comitè organitzador local així com amb l’ajut d’una agencia de promoció de congressos per decidir, entre tots i totes, les millors opcions sobre com s’han d’organitzar les diferents activitats, tant des del punt de vista científic com social. A més, el treball en equip també t’assegura que es trobaran alternatives satisfactòries en cas de que alguna cosa no funcioni durant la realització del congrés i que tot sortirà bé i es compliran les expectatives dels/de les assistents a l’esdeveniment.

Quins són els atributs que destacaries de Barcelona i Catalunya com a seu de congressos ?

Barcelona és una de les ciutats més visitades d’ Europa, tant pels turistes que viatgen per plaer com per les persones que venen a conferències, reunions o tot tipus d’esdeveniments culturals. Barcelona és una ciutat que val la pena de visitar, i la resta de Catalunya també, per diferents motius i que inclouen la seva arquitectura, climatologia, gastronomia, bones comunicacions, oferta hotelera així com també el carisma i l’amabilitat de la seva gent. Però aquestes no són les úniques raons. La seva capacitat per acollir tot tipus d’esdeveniments i activitats la converteix en una ciutat molt atractiva pel món cultural i empresarial. Organitzar un congrés a Barcelona i a la resta de Catalunya constitueix una garantia per als seus organitzadors i també per al gaudi dels assistents, més enllà de la pròpia celebració.

Com han de pensar-se els congressos del futur per fomentar la igualtat de gènere en la ciència i donar més visibilitat al paper estratègic de les científiques?

Les associacions científiques haurien de fer un esforç per buscar entre els seus membres una paritat de gènere tant per a les conferències principals com per a les presentacions orals curtes. Hi ha moltes dones treballant en recerca i, tot i que no siguin les més conegudes a nivell social, són les que estan treballant diàriament i generant resultats en els seus laboratoris. Cal evitar l’amiguisme tradicional d’aquestes trobades científiques, cosa que les farà més enriquidores, sense cap mena de dubte.

Què destacaries de Catalunya quan li pregunten sobre el binomi dona i ciència?

Tradicionalment, el camp científic en temes de salut té una especial importància econòmica a Catalunya. Per altra banda, és ben conegut que tant a Europa, com a Espanya o Catalunya aquest camp està especialment feminitzat. És a dir, hi ha més dones investigant en aquests temes que homes. Tot i donar-se aquesta situació, quan es donen premis o es nomenen científics destacats sempre apareixen noms masculins. Això és al que s’anomena l’”Efecte Matilde” o la invisibilització de la feina de les dones. La ciència és cooperadora. Es crea ciència en grups de treball. No obstant, els mitjans de comunicació ho acaben simplificant i només posen el focus en una persona, que casualment sol ser un home.

Són prou visibles les dones que fan ciència, que creen empreses de base científica, que formen part dels departaments d’innovació o que dirigeixin centres de recerca i càtedres universitàries a Catalunya? Per què?

Com ja he comentat, l’efecte Matilde és ben conegut entre les científiques de la salut. Que hi hagi poques dones encara liderant grups i centres de recerca es deu al menor reconeixement del seu treball i també a la falta d’estímuls, suport, reconeixements públics, etc., que han tingut des que van començar la seva carrera científica. Per altra banda, es pot donar que la dona ja ha perdut la confiança en ella mateixa quan li arriba l’edat de lideratge i ja no fa l’esforç per aplicar a aquests càrrecs de lideratge.

Segons la comissió Dones i Ciència, només un 19% dels projectes de recerca europeus amb participació catalana estan liderats per dones investigadores. Per què creus que hi ha aquest desequilibri?

Se sap que les dones demanen menys projectes i per altra banda, tenen menys èxit a l’hora d’aconseguir finançament. Actualment aquest és un problema important a Europa que estan tractant de solucionar amb comissions més paritàries i quotes per a dones.

En els teus més de 25 anys de carrera d’excel·lència investigadora, quina evolució ha experimentat la situació de la dona en el món de la investigació?

La situació de la dona en el món de la investigació ha evolucionat molt en els darrers 25 anys, fruit de la incorporació substancial de la dona al món de la recerca i esperem que aquesta tendència segueixi en el futur. Tot i que en la meva Universitat cada cop hi ha més dones dirigint equips d’investigació, departaments, facultats i fins i tot hem tingut dues rectores, encara hi ha una falta de paritat en l’àmbit científic. Des de fa anys les dones són la majoria de la població universitària tant a nivell de grau com de post-grau, però en les categories superiors de les carreres professionals la presència de dones és inferior i també és menor el percentatge de dones que arriba a ocupar càrrecs d’influència i direcció en aquestes institucions.

Què creus que cal fer perquè hi hagi més dones que triïn carreres científiques i tecnològiques?

Desafortunadament, la carrera científica i tecnològica no sembla massa atractiva en general, tant per a dones com per a homes. Esperem que tan sols sigui la conseqüència d’ una situació conjuntural derivada de les successives crisis econòmiques i sanitàries i que la societat i els poders polítics se n’adonin que la recerca ha de ser un dels pilars bàsics del futur desenvolupament d’una societat benestant i híper-tecnificada. En aquestes circumstancies, és ben segur que incrementarà el nombre de noies joves amb vocació, capacitat i ganes de dedicar la seva vida professional a la recerca.